Talk With The World

Aquest post serà similar a l’anterior, introduiré alguns termes que han estat introduïts a classe per poder descriure la meva experiència en l’aprenentatge. Per tal de poder entendre millor el post faré una petita descripció de cada teoria abans de parlar-ne. Aquest post potser no serà el més entretingut així que l’intentaré mantenir short and sweet.

 

Conductivisme (behaviourism)

El que interessa és la conducta física, fenòmens observables, com la llengua. Es veu a la llengua com una resposta a un estímul, s’ha de crear l’hàbit (normalment mitjançant “premis”) de respondre correctament a cada estímul. Aquest és un mètode que recordo força de la classe d’anglès de la primària, en la que es podien aconseguir petits premis per participació, millora respecte a classes anteriors, correcció a l’hora de fer la feina... Sempre hi havia alguna “excusa” per premiar a algú que hagués millorat en algun aspecte. Trobo que així s’evita que sempre guanyin els mateixos de la classe i fa possible que alumnes que no destaquin particularment puguin tenir el seu moment de reconeixement. Tant com a alumna com a professora ho trobo un bon sistema per mantenir la moral del grup alta i fer sentir a cadascú que té un lloc al grup classe. Personalment no ho recomanaria per un grup d'adults, si han perdut del tot el nen que duen dins, ja que es podrien sentir una mica com aquest gos.

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

Cognitivisme (cognitivism)

La importància resideix en la comprensió i comunicar-se (al contrari del conductivisme), se centra és en la lectoescriptura. Les classes tant de català com de castellà, sobretot a l’institut, es podrien classificar com a cognitivistes. Les activitats més importants que fèiem consistien en fer lectures i comprensions lectores i recordo que tots els professors posaven molt d’èmfasi en “entendre” enunciats, paràgrafs, poesies, llibres, etc. Després de cada lectura en veu alta el professor preguntava a diferents alumnes aspectes que s’havien tractat en el text i on es podia trobar la informació. Tant per l’alumne com per el professor, classes d’aquest tipus poden resultar avorrides, jo proposaria barrejar-les amb altres teories: oferint premis, creant un debat en la llengua per explotar-ne la producció...

 

Humanisme (humanism)

La llengua són sensacions i identitats, aprendre una llengua és construir una identitat. Tal com digué M. Rajoy “somos sentimientos y tenemos seres humanos.” (2016), i m’identifico amb aquest parer. Quan vaig començar a aprendre l’anglès de forma autodidacta, ho vaig fer pel meu interès per la música i voler saber què és el que s’estava dient en les cançons que escoltàvem a casa, allò em va dur a YouTube i a començar a veure entrevistes, pel·lícules, etc. de temes del meu interès. Per altra banda estava l’institut, al qual la idea revolucionària de que els alumnes són persones potser no havia arribat. Tothom havia de fer la redacció sobre el mateix tema, llegir el mateix llibre... Quan un parell d’alumnes li vam preguntar a la professora si podíem llegir un llibre del nostre gust ens va donar una única alternativa, que tampoc ens agradava. La classe d’anglès era un lloc on els que ja ens sabíem els continguts ens hi avorríem i els que no, no tenien interès. Entenc, però, la difícil situació dels professors, era un institut públic i en un barri poc afavorit, a més a més érem 36 alumnes a l’aula – un sistema desfavoridor per tothom que el visqués, realment.

 

L’humanisme el trobo un ideal com a alumna, però en l’aprenentatge de llengües sempre hi ha un punt en el que hem de fer coses que no ens agraden tant: aprendre vocabulari de temes que no ens interessen, llegir i escriure sobre aquests temes... Tot i això, per una classe d’institut, com era el cas, hauria de poder haver-hi una certa flexibilitat. Deixar que alumnes més avançats facin lectures del seu nivell o que realitzin activitats que s’adaptin a les seves necessitats, per exemple, si s’estan preparant per algun examen oficial i generalment motivar-los a avançar. Com a professora trobo que és més motivador veure que un grup d’alumnes mostra més interès i ganes de millorar, i trobaria frustrant tenir-los fent activitats que troben excessivament fàcils durant hores que podrien invertir en tirar endavant el seu coneixement.

 

Constructivisme (constructivism)

Construïm el nostre aprenentatge a partir del coneixement dels altres, no únicament del professor sinó d’altres aprenents. L’aprenentatge a classe és actiu i centrat en l’alumne però amb el professor sempre com a guia. Aquest mètode és el que em vaig trobar anant a una escola d’idiomes durant els últims anys d’institut, els grups eren força petits (el més gran que recordo era d’uns 7 alumnes) i el professor coneixia molt bé les nostres habilitats, personalitats, i gustos. Sent un grup petit, el diàleg es fomentava molt durant les classes i recordàvem constantment temes i estructures tractats a les classes anteriors – podem dir que era bàsicament constructivista. Ho trobo una molt bona forma de fer classe sobretot a nivells inicials, per trencar el gel i perdre la por a parlar i on et pots nodrir més del coneixement d’altres persones. El que trobo més atractiu com a aprenent és el recordar temes tractats amb anterioritat fins que l’alumne els aprèn a utilitzar per si mateix. Com a professora trobo que és un bon mètode però que pot ser complicat si es treballa amb nens, que pot costar molt controlar que estiguin duent l’activitat a terme de manera correcta, mantenir-los motivats... Personalment recomanaria el constructivisme a grups d’aprenents adults que es volen iniciar en l’aprenentatge d’una llengua de forma informal.

 

 

El que trobo més interessant del paper del professor és la capacitat de crear una classe a mida del seu grup. Tenir la capacitat de barrejar aquestes teories per crear-ne una que s’adapti al teu grup és una gran tasca i no és pas fàcil, la experiència i estar atenta al feedback i als resultats donen marge a la experimentació, que al cap i a la fi és una de les parts més motivadores d’aquesta professió.

​

​

Què n'opineu de tot plegat? Creieu que us sentirieu com el gos d'adalt i de sobte us comencessin a premiar a classe?